Manuel de Pedrolo

Aquí, podreu trobar informació de l'escriptor targarí, així com un anàlisis d'una de les seves obres: "Joc brut".

JOC BRUT: Anàlisi de l’obra


Gènere: Joc brut és una novel•la negra, ja que és realista i crític. Manté la intriga d’un assassinat, el qual la policia intenta resoldre amb èxit. De totes maneres, el crim que s’ha comès és tractat com un fet inevitable que és símptoma de l’avarícia de la societat.

Tema: El tema de la novel•la és l’engany o la traïció que té lloc a causa d’un amor no correspost. Així, el protagonista (que es veu influenciat completament pels desitjos d’una dona), acaba cometent un assassinat del que sempre se’n penedirà. També és curiós el fet que tota la història comenci a partir d’un fet atzarós.

Argument: En Xavier, un noi jove i seductor, coneix (per atzar) a una noia molt bella que s’anomena Juna. Sembla que ella també l’estima molt, però no poden estar junts per una qüestió econòmica, ja que ella diu que desitjaria un futur lluny de les preocupacions de la pobresa i de la necessitat de treballar.

Sigui com sigui, al final la Juna troba una solució al problema. Li explica al Xavier que té una herència, de la qual no se’n pot aprofitar fins que es mori el seu oncle (segons ella, un home dolent i mesquí). D’aquesta manera, li proposa que cometi l’assassinat de l’oncle, i idea un pla perfecte per tal que la policia no descobreixi mai el que ha passat realment.

El Xavier, tot i no estar-ne segur, accepta la proposta, perquè el seu desig més gran és poder casar-se amb ella. Aleshores mata al Coronel Virós (l’oncle de la jove), i simula que ha estat un suïcidi. Després d’això, tal i com havia acordat amb la Juna, s’espera sis mesos per a un posterior retrobament amb ella.

Llavors comencen els problemes. Sis mesos després, ella no es presenta al lloc on havien decidit, i ell ja no la troba enlloc. Així doncs, comença a buscar-la. Al principi no té sort, però al final descobreix totes les mentides de la noia, la qual resulta ser la dona del Coronel Virós (i no pas la neboda). S’adona també que la jove tenia un amant anomenat Pol, i que tota l’herència que li havia dit que tenia era, en realitat, poca i del Coronel.

Gràcies als moviments de l’amant de la noia, aconsegueix saber on viu i la torna a veure. És per això que una nit, deixant-se portar per la ràbia de l’engany, el Xavier entra a casa de la Juna amb males intencions. Tot i així, acaba sense fer-li mal, ja que la policia interromp l’habitació en el moment oportú.

D’aquesta manera, els dos protagonistes són detinguts, i durant el camí cap a comissaria, el policia li confessa al Xavier que mai s’havien cregut la idea del suïcidi per dos raons fonamentals: la primera, és que la víctima tenia paralitzat el braç amb el que suposadament s’havia tirat el tret, és a dir, no el podia moure; i la segona, és que a la casa de la víctima hi havia una ampolla de conyac pràcticament buida i completament neta, fet que indicava que algú l’havia netejada per eliminar-ne les empremtes.

És així com en Xavier, després de ser enganyat, comet un acte del que sempre se’n penedirà. I sap que, malauradament, mai aconseguirà el que realment desitjava.

Personatges: ”Joc brut” no és una novel•la on hi intervinguin gaires personatges. De totes maneres, podem parlar dels següents:

PERSONATGES PRINCIPALS:

- El Xavier: és el protagonista principal. És un noi seductor, ambiciós i complidor, però de família pobra. És molt sincer i honest, capaç de fer qualsevol cosa per amor; és per això que l’enganyen completament.

- La Juna: és la noia de la que s’enamora en Xavier. És molt bella físicament, però pel que fa al seu caràcter psicològic, és una gran mentidera (de fet, no es diu Juna, sinó que el seu nom real és Caterina Freixa). Sigui com sigui, ha de ser molt intel•ligent i manipuladora perquè tot li surti com desitja.

PERSONATGES SECUNDARIS:

- El Coronel Virós: en teoria, és l’oncle de la Juna, però realment és el marit de la Caterina Freixa. És un home gran, un ex militar amb una bona situació econòmica (encara que últimament no ha tingut massa sort amb la borsa). Segons la Juna, és un home mesquí i dolent, però pel que es diu després, es dedueix que devia ser un bon home (participava en obres benèfiques, etc.). Durant el llibre, és assassinat.

- El Pol: és un noi jove, advocat. És l’amant de la Juna, però d’ell se’n diu ben poca cosa. L’únic que sabem és que és de Santa Coloma de Gramanet i que, pel que se sap durant el desenvolupament del llibre, la Juna també l’enyanya.

- La mare d’en Xavier: és una noia gran, complidora i treballadora, que sempre s’ha preocupat pel bé del seu fill. Encara que és vella i ja no pot influir en els pensaments del Xavier, se l’estima molt i es preocupa enormement quan s’adona que té problemes d’algun tipus.

- En Sorribes: és l’encarregat de l’empresa on treballa en Xavier. És un home més aviat avar i desconfiat, però molt ambiciós. És per això que, encara que li agrada guanyar diners el més ràpid possible, no tracta massa bé als seus empleats. De totes maneres, el Xavier li està agraït, ja que en una situació que necessitava una ajuda econòmica, ell la hi dóna.

Elements de la narració: La novel•la està narrada per un narrador intern, el mateix protagonista, que escriu en primera persona i, per tant, és també un narrador omniscient. Pel que fa al temps, tota la història està escrita en passat excepte la última frase, que està escrita en present per tal de donar versemblança als fets.

El discurs: En el transcurs de la novel•la, podem apreciar diferents tipus de discurs.

D’una banda, predomina la narració en la majoria del text. Aquest tipus de discurs té la funció d’explicar una història des d’un punt de vista determinat, alhora que pot situar-la en un espai de temps i en un lloc concret. Un exemple clar, doncs, és el següent:

“S'havia acabat. Ja no quedaven més pistes, ja no quedava res. La noia havia desaparegut sense deixar rastre. Era inútil haver-me dit que la perseguiria encara que hi hagués d'esmerçar tota la vida. S'havia fe fonedissa tan totalment, que era com si mai no hagués existit. Però existí.”

Per altra banda, però, també podem observar diàlegs, la majoria dels quals són entre el Xavier i la Juna. Per exemple:

“- Gelós?
- Per això me'l vas passejar pel davant, oi?, perquè m'hi sentís.
- No. T'asseguro que va ser una casualitat.
- És clar. I qui és?
- El meu cosí. Tinc una altra tia, a Barcelona. Vam trobar-nos i m'acompanyà una estona.
- I per què vas passar com si no em coneguessis?
Va sostenir-me la mirada.”


Finalment, veiem també fragments on domina el text descriptiu, ja que l’autor acostuma a donar molts detalls de les persones i els objectes del seu voltant. N’és un exemple la descripció del Coronel Virós:

“Ella mai no m’havia descrit l’habitació, jo no hi havia pensat mai, però ara la reconeixia. Era una cosa familiar. I ho era l’home, un individu calb, bigotut, vestit amb una jaqueta de pijama d’un color torrat, molt discret, uniforme, alterat només per dues inicials, E.V. brodades a la butxaqueta que, sense això, gairebé no hauria estat posible de distingir.”

Aquests són, doncs, els principals tipus de discurs que Manuel de Pedrolo utilitza en la novel•la “Joc brut”.

Bibliografia: Per realitzar l’apartat aquest anàlisi de l’obra hem consultat:

-El llibre “Joc brut”, de Manuel de Pedrolo. Edicions 62 (Barcelona).

-Les pàgines web següents, de les quals ens ha estat possible extreure’n alguns fragments:

o www.xtec.cat/centres/a8044995/Documents/joc%20brut.doc
o http://manueldepedrolomolina.blogspot.com/p/fragments-de-lobra.html